Cada trosset de tela, cada hexàgon que s'uneix a l'anterior, em conta alguna cosa de la vida quotidiana, i els records em porten a un viatge pel temps, pel meu temps, per la MEVA VIDA.
El taller de Patchwork solidari on vaig fer coixins de cor per a les dones mastectomitzades.
El vestit que li va cosir la iaia a la meva filla, l'estiu que tenia nou anys.
La camisa que li va fer la meva cunyada a la seva filla Ana.
La tela que em va donar ma mare fa més de vint anys.
La primera vegada que vaig anar a Ikea València.
La funda d'edredó de bebé, que vaig comprar en Ikea Palma, per a quan naisquera la meva filla.
Una de les coses que més m'agrada d'aquest projecte, és la falta de projecte!! Avance pas a pas, sense direcció, sense pla, però segura del que faig. Només unint peces de tela, peces de la meva vida, fent MEMÒRIA, mentre gaudisc amb la ment en blanc, del so de l'agulla al travessar les teles.
Per a fer els hexàgons he utilitzat plantillesde plàstic.
Espere que tu també hages disfrutat d'aquesta entrada. Gràcies per passar per ací. Fins prompe!!
Espere que tu també hages disfrutat d'aquesta entrada. Gràcies per passar per ací. Fins prompe!!
Ayyyy qué idea de proyecto tan bonito. Las telas de tu vida. Deberías ir escribiendo las historias y anécdotas de cada tela y hacer una mega manta familiar. Una manta en la que contar historias, una manta con la que arropar gripes, tardes de lluvia, películas familiares y una manta que heredar. Disfruta del cada puntada. Muchos besos
ResponEliminaLa idea és tenir les històries al cap i, al vore el jardí, fer memòria i recordar-les. Però prenc nota del teu consell, que jo de memòria estic un poc fluixa!!
EliminaMoltes besades.
Que historias hay detrás de cada costura,verdad? da gusto coser. Encantada de tener tu enlace en mi blog Suerte!! ;)
ResponEliminaMoltes gràcies!! Estem en contacte. Una abraçada.
Elimina